Telecentres a la xarxa. Resseguint rastres de gitanos catalans

http://www.xarxa365.net/

Un color verd tirant a pistatxo i un blau clar grisós caracteritzen els títols i els fons, respectivament, de la pàgina web de la Xarxa de Telecentres de Catalunya (XTC), a la qual hi he accedit a través d’un enllaç situat al blog de l’assignatura “Noves tecnologies i relacions socials” del doctorat en Antropologia Social i Cultural de la Universitat de Barcelona. Aquí comença la meva exploració etnogràfica virtual per escollir un telecentre que pugui esdevenir objecte d’estudi antropològic.

A la part central de la pàgina trobem les informacions destacades, a més d’una agenda i una secció de notícies. A la part esquerra hi ha tot un menú a través del qual es pot accedir a les diferents seccions del web, que apareixen a la part central de la pàgina en clicar-ne els enllaços: “el telecentre”, que inclou presentacions i definicions del servei; “el quiosc”, que comprèn l’agenda i les notícies; “l’escola”, on s’hi poden trobar diferents recursos de formació en noves tecnologies; “el mercat”, que inclou anuncis, fòrum i una miscel·lània de curiositats; i “els veïns”, dedicat als usuaris dels telecentres. A la part dreta, diferents enllaços ens remeten a projectes i serveis vinculats a la XTC (Fes Internet, Teletreball.net, Òmnia, Pilot de Programari Lliure), a més d’altres llocs web externs que són considerats d’interès. A la part de la capçalera també trobem un menú amb presentacions de la XTC, enllaços de la Generalitat de Catalunya, una zona del web reservada als dinamitzadors dels telecentres i el contacte.

A dalt a mà esquerra, just a sota del logotip de la XTC hi ha un enllaç “cercador de telecentres”, a través del qual continuo la meva immersió. Això és un buscador que serveix per localitzar els diferents telecentres a partir dels criteris de “comarca”, “municipi”, “tipus de suport” i “tipus de telecentre”. En referència a aquest darrer ítem, tenim força opcions que ens revelen les diferents formes que pot prendre un telecentre: centre en una associació, centre de teletreball, telecentre en un edifici propi, sala en un ens local, centre de la Xarxa Pilot de Programari Lliure, Punt Òmnia, Biblioteca, centre de formació d’adults, centre de formació ocupacional, museu, alberg, punt d’informació juvenil, centre cívic, punt d’accés públic a Internet associat a un telecentre. Opto per limitar la meva cerca a Barcelona. Atès que la meva recerca doctoral gira entorn el tema dels gitanos catalans a la ciutat, m’interessa veure la incidència dels telecentres entre aquest col·lectiu; així que exploraré aquells telecentres situats als barris habitats per gitanos catalans, que són Gràcia, Hostafrancs i el Portal, als entorns del carrer La Cera.

En primer lloc, tenim el Telecentre-associació de joves TEB, situat al Raval, que a més a més està catalogat com un Punt Òmnia. Òmnia és una xarxa o una “comunitat social” de telecentres, que està enfocada a les zones amb “més risc d’exclusió social” i que té la pretensió “d’evitar la fractura digital” facilitant l’accés de tothom a les noves tecnologies i la millora de la comunitat a través d’això (http://www.xarxa365.net/panells/panell_omnia). El telecentre de l’associació de joves TEB presentat de la següent manera: “el Telecentre Associació per a joves Teb està situat al barri del Raval de Barcelona. Des de fa 10 anys intenta dinamitzar un espai on conflueixen gent de totes les edats i totes les cultures. L’objectiu principal és facilitar i apropar l’accés” (http://www.xarxa365.net/?q=node/502).

http://teb.ravalnet.org/

En accedir a la web del telecentre, i per sorpresa meva, em trobo que la pàgina no fa referència tant al telecentre mateix com a l’associació que l’acull. Trobem enllaços a les diferents activitats, projectes i seccions de l’associació de joves però, si no fos per l’itinerari que he seguit per arribar-hi, res em faria pensar que això és el lloc web d’un telecentre. Tanmateix, amb l’exploració de la web hom pot copsar la importància que l’associació dóna a l’ús d’Internet i d’altres tecnologies de la comunicació com és el vídeo, com a instruments per combatre l’exclusió social. Això és precisament el que l’Ester ens digué quan anàrem de visita física al TEB (vegeu el diari de camp). Malgrat estar situat al vell mig del nucli de gitanos més antic la ciutat, al carrer dels Salvador, no està clar fins a quin punt els membres d’aquest col·lectiu en fan ús o no. Segons ens explicà l’Ester, en el registre d’usuaris no recullen l’adscripció i/o identitat ètnica de les persones, entre d’altres coses perquè no ho consideren rellevant i és quelcom complex que no pot copsar-se a simple vista o mitjançant preguntes que, sovint, podrien semblar inquisitives. A la pàgina web del TEB tampoc trobem cap referència explícita a la qüestió.

Tornant al buscador de la XTC, trobem un conjunt de telecentres vinculats a biblioteques públiques situades als barris esmentats o a prop d’ells. És el cas de la biblioteca Joan Miró, del Parc de l’Escorxador, que separa Hostafrancs i l’Eixample; la biblioteca Vapor Vell, a Sants; o la biblioteca Vila de Gràcia, a Torrent de l’Olla. En el cas de les biblioteques, em trobo amb dos problemes, un de més físic i l’altre de virtual. D’una banda, pel que es desprèn de la meva experiència de camp entre gitanos catalans, les biblioteques no són precisament llocs que la majoria d’ells freqüentin. Habitualment prefereixen els bars, els centres cívics, les esglésies de Filadèlfia i sobretot les places. Són pocs els que estudien i, per tant, pocs els que potencialment podrien ser usuaris més assidus d’aquests equipaments. D’altra banda, malgrat constar com a telecentres i al contrari que passa amb els Punts Òmnia, aquests telecentres vinculats a biblioteques, no gaudeixen de dinamitzador, ni d’equipaments específics, ni tampoc d’activitats pròpies. Pel que he observat a la Biblioteca Vapor Vell de Sants, hi ha una sala d’ordinadors des de la qual es pot accedir a Internet, a més de connexió sense fils a tot l’edifici, que són serveis que ofereix la instal·lació, però no va més enllà que això. En aquest sentit, tampoc existeixen pàgines webs específiques d’aquests telecentres; moltes de les biblioteques gaudeixen de lloc web particular, fora de la pàgina comuna de les Biblioteques de la Diputació de Barcelona o de les Biblioteques de Barcelona.

http://w3.bcn.es/V51/Home/V51HomeLinkPl/0,3989,171935389_173110328_1,00.html

N’és una excepció la Biblioteca del Vapor Vell que, des de fa poc temps, disposa d’una pàgina web on s’informa de les activitats de la biblioteca, novetats en el fons bibliogràfic, recomanacions... A més a més, a la secció de “serveis i activitats”, es parla dels serveis relacionats amb l’accés a Internet i el que s’anomena “espai multimèdia” i que, en certa manera, podríem considerar-ho l’expressió física que més s’acosta al telecentre que des de la XTC s’anuncia. En aquesta secció del web, trobem efectivament informació sobre l’equipament d’aquestes aules, el serveis que ofereixen, l’horari, els preus d’alguns materials informàtics de suport (“consumibles”) que s’hi poden adquirir i una central de reserves per demanar hora per usar el servei. Des d’aquí accedeixo al web dels Espais Multimèdia de les Biblioteques de Barcelona, que precisament és una pàgina comuna de totes els biblioteques de la ciutat que disposen d’aquest servei. En aquest lloc web, vinculat a la pàgina de l’Ajuntament, trobem el mateix tipus d’informació que a l’esmentada secció de la Biblioteca del Vapor Vell, a més a més de dades sobre l’equipament dels espais multimèdia de les diferents biblioteques i de recursos formatius que poden facilitar l’ús dels serveis que s’hi ofereixen. En aquesta web també hi consta la biblioteca Vila de Gràcia, que es troba situada prop de les places del Raspall, del Poble Romaní i del Gato Pérez, als voltants de les quals es concentra el nucli gitano de Gràcia.

http://www.escolapia.cat/serveisolidari/catala/index.htm

Finalment, el buscador de la XTC assenyala un altre telecentre susceptible de ser usat per gitanos catalans, en aquest cas del barri del Portal altre cop. Em refereixo al Servei Solidari, situat al carrer Sant Antoni Abat, força a prop del TEB i també part de la Xarxa Òmnia. Aquesta és una entitat vinculada a l’Escola Pia de Catalunya que “té com a objectiu global lluitar contra situacions de necessitat, de discriminació i d'exclusió social, que afecten persones dels anomenats tercer i quart món”. Les seves línies d’acció giren, d’una banda, entorn a l’oferiment de serveis d’inserció laboral i formació als immigrants, i de l’altra entorn a qüestions de cooperació internacional. La seva pàgina, que té el format habitual d’un menú a la part esquerra i una part central que canvia en funció de l’opció del menú que hom clica, es parla dels diferents serveis que s’ofereixen i els projectes que es realitzen, entre els qual hi ha: els programes i serveis dirigits a la inserció social dels immigrants (informació, autoocupació, aprenentatge de llengües...), un programa de pisos assistits per a joves procedents de centres tutelats, diversos programes de cooperació internacional, i “programes per lluitar contra l'exclusió facilitant l'accés a les noves tecnologies de la informació” (ús d’internet, orientació laboral i formació a través de la xarxa). Aquí tampoc trobo cap referència als veïns gitanos de la zona del Portal, però probablement passi una mica el mateix que al TEB. Les polítiques i programes institucionals dels darrers anys tendeixen a agrupar immigrants i gitanos sota la genèrica categoria de “minories ètniques”. Els gitanos catalans, apel·lant al seu històric assentament a Catalunya, rebutgen ésser “rebaixats a la categoria d’immigrants”, i les associacions gitanes sistemàticament eviten ésser inclosos en iniciatives polítiques on també hi hagi associacions d’immigrants. En la mateixa línia, els gitanos eviten freqüentar aquells llocs on se situïn al mateix nivell que els immigrants, com són aquests serveis assistencials que tenen l’objectiu de “combatre l’exclusió social”. Si bé és cert que conviuen als mateixos barris, els gitanos procuren escenificar-se com a diferents, i fins a cert punt superiors als immigrants, procurant que en les interaccions aquells sempre juguin un rol dominant. Caldria contrastar-ho amb una observació etnogràfica convencional, però fóra molt probable que la poca participació dels gitanos en aquests telecentres, que la mateixa Ester del TEB va subratllar (vegeu diari de camp), precisament tingués a veure amb el perfil sociològic dels seus usuaris i els objectius de les entitats que els gestionen.

http://www.bcn.es/sants-montjuic/elpunt/

Existeix a Hostafrancs un servei, que no consta a la XTC, però que podria acostar-s’hi força. És El Punt. Servei d’assessorament acadèmic i professional. Aquest equipament, situat a la Casa del Mig del Parc de l’Espanya Industrial i vinculat a l’Ajuntament de Barcelona, ofereix un seguit de recursos per orientar “els joves a prendre les seves decisions acadèmiques i professionals”. El Punt disposa d’un servei gratuït d’Internet i d’un seguit d’eines formatives relacionades amb les noves tecnologies i el món laboral o educatiu. Contràriament al que passa amb els telecentres fins ara explorats, aquest equipament sí que em sembla més susceptible de ser usat per gitanos catalans, especialment adolescents i joves. De fet, molts gitanos d’entre 14 i 20 anys han abandonat els estudis i no treballen. La primera conversa que vaig tenir amb un d’aquests nois, a Hostafrancs, va començar precisament amb una frase seva: “jo és que estic buscant feina, no sé si tu em podries ajudar...”. Crec probable que alguns d’ells hagin anat en algun moment o altre a la Casa del Mig demanant feina. Potser s’hauria de comprovar parlant amb els encarregats del servei o fent-hi observació presencial. En qualsevol cas, el lloc web de El Punt, no fa cap referència als gitanos catalans del barri.

Algunes consideracions finals

Intentar trobar indicis de l’ús que fan els gitanos catalans dels telecentres que tenen a prop de casa no és una tasca fàcil. La xarxa és un lloc on la identitat és encara més modelable i l’anonimat més practicable que als espais físics, ja que es poden ocultar alguns elements que a simple vista són fàcilment detectables, com podrien ser el sexe, l’edat o algunes característiques físiques. Si a això ho afegim al fet que, al meu entendre, la identificació d’una persona gitana només es pot fer quan aquesta es defineix com a tal i els altres així la reconeixen, detectar la presència de gitanos a la xarxa es converteix quasi en una quimera, i encara més si volem avaluar la incidència que tenen entre ells els telecentres. Això és una tasca que probablement calgui complementar amb una recerca etnogràfica física clàssica.

També cal apuntar una altra dada. Molts dels gitanos catalans joves i de mitjana edat que conec disposen d’ordinadors i connexió a Internet des de casa. En aquest sentit, els telecentres tampoc poden representar un servei tan necessari per a ells. Potser m’hagi equivocat d’enfocament a l’hora de dirigir la meva mirada etnogràfica.