La incursió en l’àmbit dels espais virtuals ha estat breu i superficial, per la qual cosa no seria massa equitatiu comparar aquest tastet d’etnografia virtual amb l’experiència etnogràfica clàssica que tinc. Tanmateix podem atrevir-nos a assenyalar alguns contrastos que, en part, també es deuen a les limitacions que suposa una etnografia virtual tan testimonial.
En les descripcions etnogràfiques clàssiques, acostuma a donar molta importància a les variables espai i temps, atès que la meu entendre configuren part del context on tenen lloc les situacions observades. Per això, elaboro detallades descripcions dels llocs i tinc sovint en compte la temporalitat dels esdeveniments. Amb l’exploració de pàgines web que he dut a terme, el factor espai ha anat perdent paulatinament preponderància en les meves descripcions. Si bé és cert que podia aturar-me a descriure el disseny, els colors, les tipologies, l’organització... de les pàgines web, enteses com a llocs; la gran similitud de totes elles pel que fa a l’estructura i model d’exposició dels continguts féu que deixés de fixar-hi la mirada. Per altra banda, les pàgines web que he explorat són relativament poc canviants, per la qual cosa el factor temps perdia també certa importància. En comparació amb els espais físics, en els quals la successió d’esdeveniments acostuma a ser més fluida, les pàgines web tenen un cert caràcter estàtic.
Probablement, si haguéssim tingut temps d’abordar d’altres contextos virtuals, com són les comunitats mediades per ordinador (CMO: xats, fòrums, llistes de correu...), amb una certa perspectiva temporal, aquestes mancances que ara paleso potser quedarien força cobertes, especialment en referència a la fluïdesa d’esdeveniments. Cal doncs, un treball de camp més complet, intensiu i prolongat en el temps.
En canvi, he constatat la facilitat que representa, en un context on-line, adquirir una visió panoràmica d’algunes unitats d’estudi com podrien ser, per exemple, “els telecentres de Barcelona” o “les xarxes ciutadanes a Catalunya”. Aquesta possibilitat de sobrevolar el terreny que es vol estudiar no hi és tan assequible en una etnografia clàssica, la qual cosa pot derivar en una visió excessivament particularista dels fenòmens.
També cal destacar l’avantatge, almenys inicial, que suposa introduir-se en un camp de forma totalment anònima, com passa en determinats nivells de l’etnografia on-line. En els espais físics, l’etnògraf és sempre algú, encara que sigui “algú que observa” o simplement “algú que passa per allà”. En aquest sentit, hom pot passejar-se per la xarxa sense ser vist ni identificat, i fins i tot sense deixar constància d’aquest pas. Això possibilita una observació realment no intrusiva, la no intrusivitat de la qual s’ha posat tantes vegades en dubte en els espais físics, especialment urbans.
En qualsevol cas, no penso que calgui decidir entre una etnografia virtual o una de clàssica, ans més aviat optar per les dues. Potser l’etnografia, cada cop més, ha de ser entesa tenint en compte aquestes dues vessants, que apareixen interconnectades i es complementen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada