La tasca que s’ha intentat dur a terme al llarg d’aquest recorregut etnogràfic per la xarxa té un cert component de fracàs. El propòsit era avaluar la incidència que tenien els telecentres entre els gitanos catalans de Barcelona i l’ús que aquests en feien. Però el component constructiu i modelable de les identitats es troba, en l’espai virtual, elevat al màxim exponent. Per això, esbrinar si algú es considera o pot ser considerat gitano és francament difícil, i esdevé fins a cert punt irrellevant. Probablement un treball de camp més intens i prolongat, que s’introduís en àmbit com el de les Comunitats Mediades per Ordinador (CMO: xat, fòrums, llistes de correu...) i que es combinés amb una etnografia clàssica, ens permetria aprofundir més en el tema i esbrinar com es gestionen i es renegocien les identitats gitanes a la xarxa. Per a tal empresa, cal continuar remetent a Mayte Heredía, l’antropòloga gitana que treballa en aquestes qüestions.
Però el fracàs esmentat també té un punt de positiu si convida a la reflexió. En aquest sentit, podem remetre’ns altre cop als treballs de Goffman (1971) i també al concepte de liquid modernity esgrimit per Zigmunt Bauman (2004). Amb el seu enfocament d’inspiració teatral fortament influït pels treballs d’antropologia urbana de l’Escola de Chicago, Goffman (1971) apunta que les interaccions socials quotidianes que tenen lloc a l’espai urbà són entre rols (roles) o personatges (characters). La creació d’aquest role és situacional i depèn del context interaccional, a la manera d’una representació teatral. Per això, el self viu una laminació constant entre diferents personatges que arriben a posar en dubte la unitat del subjecte. Així doncs, es pot parlar d’un ésser circumstancial més que no pas essencial, que es pot definir a partir d’aquesta multiplicitat identitària i d’una base psicobiològica que es dona per suposada. En l’espai urbà, la coincidència dels diferents personatges en un ésser humà físic retindria aquesta tendència a la dispersió del self. Però en l’espai virtual la multiplicitat identitària ja no toparia amb aquests límits. Així doncs, allò que alguns han assenyalat per a l’espai urbà trobaria a la xarxa la seva expressió més àlgida: l’espai de l’anonimat, de la desafiliació cultural, de la indeterminació, de la pura aparença [Delgado, 2005]. Així doncs, hom pot en l’espai virtual crear i recrear tants personatges, avatars, com vulgui. Aquí, els constrenyiments que suposen alguns dispositius visibles, en delatar característiques difícilment ocultables (sexe, edat, alçada, configuració física...), queden diluïts. Per Bauman (2004), això no seria més que una conseqüència, o una manifestació, del nou context que ell defineix com a liquid modernity, que es caracteritza per una incertesa generalitzada que posa les identitats diguem-ne clàssiques (sexual, cultural, professional, religiosa, socio-política) en una situació de precarietat. Les nostres identitats esdevenen més que mai efímeres, combinables, fluctuants i inacabades.
En aquest sentit, els gitanos que naveguen per la xarxa no deixen escapar aquesta possibilitat d’escamotejar l’estigma que els afecta i (re)creen personatges amb identitats on es reformula, o a vegades s’eludeix, la seva gitaneitat [Heredia, 2005]. Això podria ajudar-nos a entendre la raó per la qual intentar detectar la presència de gitanos a la xarxa és una tasca complicada. També ens hauria de repensar l’enfocament pel qual probablement l’etnòleg pressuposa una adscripció identitària i redueix els seus subjectes d’estudi a una certa unitat, obviant el caràcter múltiple de la identitat.
Bibliografia
BAUMAN, Zygmunt 2004, Identity. Conversations with Benedetto Vecchi, Cambridge: Polity Press.
DELGADO, Manuel 2005, “Elogio del afuera. Lo urbano como sociedad sin asiento”, en Arquitectos, 116:55-76.
GOFFMAN, Erving 1971 [1959], The Presentation of Self in Everyday Life, London: Penguin Books.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada