Prospectiva. Propostes orientatives

Les limitacions de l’exploració realitzada fins ara converteix en precipitada qualsevol proposta d’acció política que es proposi. Tanmateix, podem apuntar-ne algunes que haurien de ser avaluades i confirmades (o refutades) mitjançant una investigació més àmplia probablement dirigida pels mateixos usuaris.

Telecentres

S’ha detectat certa manca de correspondència entre els espais físics i els virtuals. Hi ha molts telecentres sense lloc web i moltes xarxes ciutadanes sense seu física. En aquest sentit, caldria treballar en dues línies:

- Projectar de forma explícita els telecentres a la xarxa creant pàgines webs dinàmiques que donin als telecentres una doble vessant física i virtual complementàries.

- Facilitar, des de l’administració, l’obertura de telecentres per part de les xarxes ciutadanes existents que no disposen de seu física (p.e.: GraciaNet, Xarxa3). Per tal de no convertir aquesta actuació en una ingerència de l’administració, caldria que la promoció de telecentres vinculats a xarxes ciutadanes existents no representés cap contrapartida política per aquestes (p.e.: inclusió obligada en la Xarxa de Telecentres de Catalunya) ni cap pèrdua del seu caràcter autònom i autogestionari.

Can Suris, citilab

Si realment es vol apostar per una apropiació ciutadana de l’equipament, cal obrir vies per a la participació activa de la gent en la gestió del centre. Això es pot dur a terme en graus molt diversos però fóra bo no reduir aquesta participació a recollir propostes de la gent mitjançant canals preestablerts per l’administració del centre. Per contra, caldria establir mecanismes per detectar les necessitats i desitjos de la gent acollint-se als seus canals d’expressió. La gent no hauria de venir i adaptar-se al citilab, sinó que el citilab hauria d’anar i adaptar-se a la gent. Una proposta atrevida podria ésser la gestió del citilab, o potser d’àrees d’aquest, a càrrec d’un consell o assemblea formada per veïns i usuaris.

Gitanos i noves tecnologies

Com ja s’ha comentat anteriorment, actualment i cada cop més els gitanos tenen accés a les noves tecnologies des de casa. Però són moltes les mancances en relació als coneixements tècnics i a la formació crítica per usar-los. En aquest sentit, cal treballar el tema de l’alfabetització digital i que, alhora, serveixi de pretext per a arranjar grans mancances en matèria d’alfabetització clàssica. L’accés a les noves tecnologies podria representar un avantatge per impulsar polítiques d’alfabetització. En aquest sentit, caldria elaborar programes formatius d’acord amb les necessitats quotidianes dels gitanos, per la qual cosa caldria que fossin ells qui elaboressin aquests programes. Caldria tenir molt en compte les seves necessitats formatives sobretot en relació a les seves estratègies laborals, aportant recursos que contribuïssin a millorar-les. Probablement la formació en llengua (lectura, escriptura, expressió, comprensió escrita...), en matemàtiques i en administració d’empreses siguin prioritàries. Els canals per elaborar i articular aquests programes haurien de ser les associacions gitanes, els centres cívics, l’Església Evangèlica Filadèlfia i la seva branca d’acció social, la FACCA, així com les places i carrers més freqüentats per gitanos i gitanes.