dissabte, 9 de juny del 2007

Gitanos vs. Immigrants. Conseqüències als telecentres

Al darrer post s’apuntava que els gitanos eviten la coincidència, tant en espais físics (p.e.: els telecentres) com en categories classificatòries (p.e.: “minories ètniques”), amb els “immigrants”. Les declaracions de “nosaltres no som immigrants” o “fa segles que som aquí”, acompanyen sovint escenificacions pràctiques de distanciament i diferenciació com poden ser l’abandonament de reunions, l’evitació d’espais determinats, o les interaccions basades en relacions de dominació. Equiparar-se a la categoria “d’immigrants” significa per a molts gitanos una “rebaixa” d’estatus inacceptable.

En aquest sentit, podríem parlar d’aquestes pràctiques i discursos com intents d’allunyar-se o evitar l’estigma (Goffman, 1970). Els gitanos es troben ja afectats per una categoria estigmatitzadora, la de “gitanos”. Aquesta condició d’estigmatitzats els fa susceptibles de ser afectats per d’altres categories contaminants o estigmatitzadores, com és el cas “d’immigrants”. Conscients de tal perill, els gitanos marquen contínuament la distància en relació a aquests altres focus d’estigmatització. D’aquesta manera també transfereixen part de la negativitat, perillositat o impuresa que carreguen com a grup a d’altres categories o grups, situant-los en una posició inferior en el que podríem anomenar una escala d’intensitat de l’estigma dins el camp, en termes de Bourdieu, dels “grups subalterns”. El model està pres de Cantón Delgado (1997), que l’utilitza per analitzar les congregacions protestants de Granada i descriu com aquells qualificats de “sectaris” poden ésser ells mateixos capaços de produir estigma dins del propi camp o subcamp religiós, de manera que s’estableix una mena de gradació interna d’acord amb el nivell de “sectarietat” atribuït.

Bibliografia

CANTÓN DELGADO, Manuela 1997, "Evangelismo gitano y creatividad religiosa: cómo se piensan los gitanos, cómo pensar la religión", dins Antropología 14:45-72.

GOFFMAN, Erving 1970, Estigma. La identidad deteriorada, Buenos Aires: Amorrortu.

Cal apuntar que hi ha precisament una antropòloga i gitana que està treballant la presència dels gitanos a la xarxa. Ella és Mayte Heredia i es poden trobar referències seves a:

http://mumeli.wordpress.com/

http://www.pangea.org/aecgit/memoria/pdf/Mayte%20Heredia.pdf