Visita etnogràfica al telecentre del Raval

Dimecres, 16 de maig de 2007

~17:05h. Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona (c/ Montalegre, 6, Barcelona)

Som set doctorands de l’assignatura de “Noves tecnologies i relacions socials” que ens encaminem carrer Montalegre avall, en direcció al telecentre del barri del Raval: RavalNet. L’Armando, la Vanessa, la Lídia, la Verónica, la Francesca, l’Albert i jo, en Martí. L’Aníbal se’ns perd pel camí o ens el deixem a la facultat, cosa de la qual més tard ens n’adonarem. Al capdavant de la comitiva, a pocs metres de distància hi ha la Maria Jesús Buxó i en Ricard Faura, professors de l’assignatura. Realitzar un mena d’excursió acadèmica, cosa gens habitual a la carrera d’antropologia, ens sobta alhora que ens il·lusiona, i fem diversos comentaris en aquest sentit.

Baixem fins on Montalegre perd el nom i canvia a carrer dels Àngels, tombem per Carme fins a la Plaça del Padró, seguim per Sant Antoni Abat i trenquem al carrer dels Salvador, al número 6 del qual es troba la nostra destinació. Salvador és un carrer peatonal. Els edificis que hi ha a banda i banda tenen de mitjana unes tres plantes, i les façanes han estat enfosquides pel pas del temps. La vista enlaire topa amb una constel·lació de balcons de molts dels quals penja roba estesa. Pel carrer transiten diverses persones i alguna motocicleta resta estacionada a tocar de les cases. Els baixos del número 6 tenen l’entrada avançada menys d’un metre endins de l’immoble; la porta i la façana dels baixos, de nou encuny a diferència de la majoria d’entrades del carrer, són d’alumini folrat de blanc i uns vidres opacs que deixen traspassar la llum interior. Per a que ens obrin la porta, que està tancada, hem de pitjar el timbre.

~17:20h. Telecentre del Raval (c/ dels Salvador 6, Barcelona)

Una noia d’uns 30 anys, d’altura mitjana, cabell curt castany fosc, amb un vestit negre sense mànigues i acabat de faldilla ens obre la porta i ens convida a passar. Sembla que ja es coneixen amb en Ricard; ella es diu Ester. La nostra entrada en ramat no deu passar desapercebuda a les persones que corren pel local; alguns dels meus companys duen màquines de fotografiar, d’altres treuen les llibretes; d’altres no duem cap d’aquests elements que, al meu entendre, violenten la interacció i poden convertir la nostra presència en certament fiscalitzadora. En qualsevol cas, l’Ester ens adverteix que no podem fer fotografies als joves que es troben a la sala de dins, atès que són d’un centre de menors.

El rebedor és una sala espaiosa, d’uns 4 o 5 metres d’ample per 7 o 8 de fons aproximadament. Al fons a la dreta, unes escales pugen cap a un altell que s’endinsa cap al fons del local i cap a l’espai corresponent a l’edifici contigu. Hi veig alguns ordinadors i taules com de despatx. Sobre nostre no hi ha cap altell, cosa que deixa al rebedor un alt sostre. La sala, de parets clares i il·luminació de florescent, és força lluminosa.

L’Ester fa una breu presentació del local i ens convida a endinsar-nos-hi. Travessem un pas que hi ha al fons de l’estança, on el sostre s’escurça, atès que comença l’altell, i el local s’estreny per deixar lloc a dos lavabos que deixem a mà dreta, també sota l’altell. El breu passadís mena a una gran sala, de sostre baix també però recuperant l’ample inicial, que té taules amb ordinadors recorrent tot el seu perímetre. Al centre de l’espai, uns 6 o 7 joves de vora 14 anys seuen al voltant d’una taula, acompanyats d’un adult; penso que deuen ser els nois del centre i aquest deu ser un monitor o educador. Intercanviem salutacions amb alguns dels nois mentre creuem la sala per dirigir-nos a una altra estança que s’obre al final d’aquesta, a mà esquerra.

Ara ens trobem dins d’una peixera de ràdio, en la qual hi ha un taula amb micròfons coberts d’espuma de color groc, els sostres i les cantonades de les parets cobertes d’espuma grisa i un gran vidre doble que separa l’estança de la taula de control. L’estudi de ràdio es troba inserit en un espai adjacent a la sala dels ordinadors, amb la mateixa altura de sostre. En total parlem d’una estança d’uns 7 metres d’ample per 6 de fons aproximadament, dins de la qual hi ha la peixera d’una mida proporcionalment més petita i insonoritzada amb parets gruixudes, vidre doble i una porta hermètica; el que queda lliure de l’estança forma com una “L” voltant la peixera per la part que mira cap al fons de l’edifici i per la que toca a l’edifici de l’esquerra, mirant des del carrer. A la cantonada d’aquesta “L” hi ha un noi, amb cabell llarg mig agafat amb una cua, que treballa darrera una pantalla d’ordinador.

L’Ester ens fa entrar dins de la peixera per explicar-nos els projectes de ràdio que hi desenvolupen. Pel que comenta, inicialment l’equipament informàtic fou engegat per l’associació per a joves TEB, una entitat dedicada a treballar amb els nois i noies joves del barri. El nom de “TEB” fou adoptat d’un “tag” o signatura de paret que circulava pels carrers del barri. Al cap d’un temps de funcionar, alguns adults també reclamaren el servei i es produí un procés de negociació atès que els joves s’havien “fet seu” l’espai i calia redefinir-lo. Finalment sorgí RavalNet, una xarxa ciutadana que agrupa diferents entitats del barri i a partir de la qual es desenvolupen projectes al mateix local. En aquest sentit, la ràdio sorgí com una iniciativa adulta que els joves s’han anat apropiant mica en mica. L’Ester explica que l’emissora no funciona regularment sinó que els programes s’enregistren i es pengen a Internet. La majoria són de música, especialment de hip-hop, però també n’hi ha algun de debat o de reflexió pseudofilosófica. Hi ha d’altres projecte que es desenvolupen a l’estudi, fins i tot de gent procedent d’altre barris, com és el cas de “Voces gitanas”, un programa realitzat per dones gitanes de La Mina, Sant Adrià i d’altres nuclis gitanos. Dels programes musicals n’han arribat a sortir alguns artistes professionals o pseudoprofessionals; i encara que la majoria no surten més enllà de la ràdio, des de TEB, en col·laboració amb d’altres entitats de Catalunya, han elaborat un circuit que permet als joves artistes realitzar uns 5 o 6 concerts a l’any pel país. Arrel d’un comentari d’en Ricard, l’Ester explica que hi havia hagut algunes col·laboracions amb Ràdio Contrabanda, una ràdio lliure de Ciutat Vella.

Mentre l’Ester fa la seva explicació, jo em distrec mirant els elements que omplen un moble baixet que hi ha a la peixera, a tocar del vidre que la separa del control. Hi ha cintes de cassette, compact dics i una sèrie de carpetes amb papers. Reconec un parell de carpetes que corresponen a les Jornades de Cultura Gitana a Catalunya 2005 i 2006, organitzades per la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGiC), a les quals jo mateix vaig assistir. Tots som dins la peixera, excepte la Lídia i l’Armando, que de la porta estant es dediquen a fer fotografies amb flaix del local. La Lídia desapareix uns minuts i torna dient que l’ha trucat l’Aníbal, que s’ha extraviat abans de sortir de la facultat i encara no ha arribat, però ho farà d’aquí pocs minuts. L’Ester ens convida a canviar de sala argüint que en aquesta fa molta calor, cosa de la qual no me n’havia adonat fins que ella ho ha dit. Avui estic una mica despistat per al treball de camp; suposo que el no haver fet migdiada i tenir la ponència que haig de fer després al seminari dels Grup de Recerca sobre Exclusió i Control Socials al cap no em deixen concentrar massa.

Tornem a la sala dels ordinadors, però continuem endinsant-nos al local per un altre pas com el que separa el rebedor de la sala d’ordinadors. Aquest pas té a mà esquerra un espai ocupat per planxes de surf i a mà dreta dues portes que donen a dos despatxos. Al fons s’obre una gran sala, que recupera l’altura de sostre del rebedor, o fins i tot la supera, a més de recuperar o fins i tot eixamplar l’ample de la sala d’ordinador. A mà esquerra queden dues habitacions que, segons ens explicarà l’Ester, són la sala de reparació d’ordinadors i la biblioteca. L’espai on som ara és tot pintat de blanc, a excepció d’una de les parets, que és de maó vist. Una taula hexagonal, al voltant de la qual seiem, presideix la sala. També hi ha un canó de projecció que enfoca la paret del fons de tot i un seguit de plafons amb edificis pintats que decoren la part superior de la paret esquerra (mirant des del carrer).

~17:35h. Telecentre del Raval (c/ dels Salvador 6, Barcelona)

Un cop asseguts, l’Ester ens parla de l’organització, les activitats i els projectes de l’entitat. Pel que sembla, hi ha unes persones, membres i fundadores de l’entitat, que desenvolupen tasques de direcció, secretaria, gestió... Aquesta gent treballa de forma voluntària per l’associació que formen i sostenen. A part, hi ha els treballadors contractats per l’entitat, majoritàriament educadors i monitors que dinamitzen l’espai i vehiculen les propostes dels joves. Segons ella explica, el funcionament de l’entitat és força assembleari, malgrat que inicialment els joves duien més la batuta i ara estan més tutelats pels treballadors adults. Tanmateix, és arrel de les inquietuds i les propostes dels joves que sorgeixen diferents activitats i projectes, les quals són tirades endavant pels joves amb el suport i l’ajuda dels adults. Per exemple, ens parla de les planxes de surf que hem vist, procedents de donacions de diverses persones, i les quals representen una oportunitat dels joves per sortir del barri. També ens explica que arrel del fet que molta gent del barri feia donacions d’ordinadors vells, varen començar a muntar un taller de reparació de computadores, el qual ara s’ofereix a entitats i empreses del barri per un mòdic preu. Pel que fa a la biblioteca, en la qual hi havien molts llibres de text inservibles dels quals varen haver de fer neteja, l’Ester diu que és un projecte que estan duent a terme unes noies d’origen paquistanès i bangladeshi que han arribat fa pocs mesos al barri. Segons sembla, les joves són molt estudioses i tan sols estan disposades a fer activitats en les quals vegin certa utilitat pràctica per a la seva formació. Jugar a l’ordinador o fer surf els semblen activitats fútils, però amb la biblioteca els adults les han aconseguit engrescar.

L’Ester explica que els nanos acostumen a venir en grup, però no formen part de cap entitat. Segons ella, els joves coneixen molt bé el barri, “són els amos del barri”, i saben utilitzar els recursos que els ofereix cada entitat quan els interessa. En aquest sentit, ressalta la importància de coordinar-se amb les altres entitats i així no repetir errors, no acceptar joves que han estat expulsat d’altres llocs... El TEB i RavalNet són “referents al barri” i molta gent hi acudeix, ja sigui per fer donacions de coses que hi poden ser útils (o a vegades que hi poden fer nosa) o com un recurs a utilitzar. Molts nouvinguts venen al centre per usar els ordinadors, és el cas d’una noia acabada d’arribar de l’Argentina, que va en bicicleta i que fa servir Internet per accedir a xarxes de cases okupades en les quals es pot allotjar.

Alguns de nosaltres fem preguntes. Atès que ens trobem a la zona on hi ha el nucli de gitanos més antic de Barcelona, a tocar del famós Carrer de La Cera, li pregunto per la presència de gitanos al centre. Ella explica que n’hi deuen venir uns 10 o 12 joves, que qualifica de “no gaires”, però que justifica argumentant, davant la meva sorpresa, que “no hi ha una comunitat de gitanos important al barri”. Tanmateix, comenta que tenen uns formularis on fan un seguiment de la gent que ve al centre i tenen un apartat on han de posar si la persona és: autòctona, comunitària, extracomunitària o gitana. Segons ella, no ha comptabilitzat cap gitano atès que no ha trobat ningú que no pugui ser inclòs en alguna de les tres primeres categories. Malgrat no agradar-me massa això de dur una llibreta i apuntar mentre parles amb algú, com si fossis un periodista, no puc estar-me de fer com alguns dels meus companys i prendre nota d’aquestes darreres informacions que em semblen molt interessants per al meu tema de recerca.

La Maria Jesús pregunta a l’Ester si hi hauria la possibilitat que algun de nosaltres assistís com a observador en alguna de les activitats. Aquesta, que fa una cara com de compromís, diu que en tot cas caldria buscar un rol actiu que pogués desenvolupar el suposat observador, ja que al barri estan força tips d’estudiosos i periodistes que prenen el Raval com a objecte d’estudi. Parla d’una certa síndrome de l’observat i del fet que molts nanos es pensen que són famosos pel sol fet d’haver sortit una vegada a la televisió.

~18:05h. Telecentre del Raval (c/ dels Salvador 6, Barcelona)

La Maria Jesús i en Ricard semblen inquiets i comencen a fer comentaris per tancar la sessió. Abans de marxar però, l’Ester proposa d’ensenyar-nos un breu audiovisual elaborat pels joves. El treball sorgí en el marc d’un taller anomenat “Captura el Raval 2003”, en el qual els nanos sortien al carrer i filmaven persones, indrets o situacions del barri. Hi ha hagut problemes tècnics per fer funcionar el projector i després resulta que el documental apareixia sense so. Malgrat que jo m’he aixecat i també han vingut un noi i dos noies treballadores de l’entitat per resoldre el problema, una de les quals la tenia vista de Mataró, no han aconseguit fer funcionar l’aparell. L’Ester ha descrit la situació dient “en casa del herrero, cuchillo de palo”. I és que durant la seva xerrada ha insistit força en la vessant tecnològica que procuraven donar-li a les seves activitats.

Havent vist tan sols unes breus imatges sense so del documental, ens hem acomiadat de l’Ester, que ens ha acompanyat fins a la porta del local. Li hem agraït la seva atenció i hem marxat.

~18:15h. Carrer dels Salvador (Barcelona)

Del telecentre el Raval ens hem dirigit cap a un altre telecentre, el Xarx@ntoni, que es troba al barri de Sant Antoni. Hem tornat a reprendre el carrer Sant Antoni Abat fins a la seva desembocadura a la confluència de ronda Sant Antoni i ronda Sant Pau, on es trobava un antic portal d’entrada a la ciutat comtal, el portal de Sant Antoni, i que dóna nom a aquesta zona del Raval, coneguda precisament com “El Portal”. En aquest punt jo m’he separat del grup, patint per no arribar a temps al seminari del GRECS, i amb els ànims d’alguns dels meus companys desitjant-me sort a la ponència.