I Congrés online - Observatori per a la Cibersocietat. COLOBRANS (2002) planteja una aproximació al que més tard s'anomenarà "etnografia virtual" i que ell titlla de "etnografia online", "entografia del mon virtual", "treball de camp a Internet"... Segons apunta, "la investigación etnográfica se centraría, entre otras cosas, en los entornos sociales y las relaciones sociales que sus informantes, usuarios, establecen a través de Internet". COLOBRANS (2002) destaca algunes de les característiques de l'etnografia virtual com és el fet que "en el ciberespacio [las redes sociales] se difuminan y crean y recrean en un continuo proceso donde los factores que el investigador controla son aún más impredecibles que los que usualmente intenta manejar en el mundo no virtual". A més, la immersió de l'etnòleg a la xarxa es dona en les mateixes condicions que els seus informants, de manera que pot obstaculitzar la necessària distància etnogràfica. A això cal afegir-hi el fet que que les concepcions de la distància i la proximitat canvien, deixant de tenir una dimensió espacio-temporal i prenent-ne una de relativa als codis que regulen les interaccions en cada context virtual (rituals de salutació, reconeixement, comiat...).
II Congrés online - Observatori per a la Cibersocietat. RUIZ TORRES (2004) planteja que l'etnografia ha d'adaptar-se al nou context de les comunitats virtuals desterritorialitzades que, en certa manera, dinamiten part de l'enfocament etnogràfic clàssic basat en unes comunitats lligades a un espai físic i real. Aquest autor introdueix dos nous elements amb els quals es topa l'etnògraf virtual: l'hipertextualitat (els textos fan referència, remeten i fins i tot inclouen d'altres textos de forma multilinial i multidireccional, els quals poden ser interpretats de múltiples maneres) i la hipermediaticitat. L'etnografia pot arribar a esdevenir en aquest sentit un hipertext, en el qual l'autoria perdi raó de ser i la perspectiva etic es vegi minoritzada per la incorporació creixent i fluida de contribucions emic. A més a més, l'etnografia virtual ha de tendir a incorporar "en su hipertextualidad imágenes fotográficas, de vídeo, sonidos, gráficos, y por supuesto vínculos a otros textos y otros espacios".
III Congrés online - Observatori per a la Cibersocietat. Per MAYANS (2006), "la antropología cibersocial y la etnografía virtual manejan un conjunto de herramientas y referentes metodológicos bastante parecidos al resto de antropólogos y bastante constantes a lo largo del tiempo". En aquest sentit les tècniques usades són les habituals a l'antropologia no virtual però l'autor adverteix de l'aparent banalitat o trivialitat de les pràctiques amb les quals es topa l'etnògraf online. A més a més, destaca que hom s'enfronta al fet que els "indígenes-ususaris" de la xarxa "subvertían la lógica, la pauta y la estructura del proceso de investigación" en una mena de mofa del treball etnogràfic. MAYANS (2006) es remet a la sociologia i l'antropologia urbanes per resituar allò suposadament
banal i trivial (les converses informals suposadament intrascendents, les bromes, els acudits...) que es dóna als espais urbans (i per tant al ciberespai com a "espai social practicat (...) rabiosamente inquieto, excepcionalmente efímero, radicalmente urbano"), atorgant-li un estatus fonamental en el procés etnogràfic malgrat que després tingui poc ressò en els treballs antropològics resultants. D'aquesta manera, "la etnografía virtual o la etnografía que trabaja en ciber-espacios necesita poner énfasis en la observación detallada sobre lo minúsculo y aparentemente irrelevante. Porque lo cibersocial tiene un altísimo componente de banalidad, trivialidad, cotidianidad, que hace que sus manifestaciones sean pequeñas y efímeras, pero, paradójicamente, irreemplazables e imprescindibles para que se produzca sociedad". Això duu l'autor a proclamar la importància d'una "etnografía virtual de lo banal".
II Congrés online - Observatori per a la Cibersocietat. RUIZ TORRES (2004) planteja que l'etnografia ha d'adaptar-se al nou context de les comunitats virtuals desterritorialitzades que, en certa manera, dinamiten part de l'enfocament etnogràfic clàssic basat en unes comunitats lligades a un espai físic i real. Aquest autor introdueix dos nous elements amb els quals es topa l'etnògraf virtual: l'hipertextualitat (els textos fan referència, remeten i fins i tot inclouen d'altres textos de forma multilinial i multidireccional, els quals poden ser interpretats de múltiples maneres) i la hipermediaticitat. L'etnografia pot arribar a esdevenir en aquest sentit un hipertext, en el qual l'autoria perdi raó de ser i la perspectiva etic es vegi minoritzada per la incorporació creixent i fluida de contribucions emic. A més a més, l'etnografia virtual ha de tendir a incorporar "en su hipertextualidad imágenes fotográficas, de vídeo, sonidos, gráficos, y por supuesto vínculos a otros textos y otros espacios".
III Congrés online - Observatori per a la Cibersocietat. Per MAYANS (2006), "la antropología cibersocial y la etnografía virtual manejan un conjunto de herramientas y referentes metodológicos bastante parecidos al resto de antropólogos y bastante constantes a lo largo del tiempo". En aquest sentit les tècniques usades són les habituals a l'antropologia no virtual però l'autor adverteix de l'aparent banalitat o trivialitat de les pràctiques amb les quals es topa l'etnògraf online. A més a més, destaca que hom s'enfronta al fet que els "indígenes-ususaris" de la xarxa "subvertían la lógica, la pauta y la estructura del proceso de investigación" en una mena de mofa del treball etnogràfic. MAYANS (2006) es remet a la sociologia i l'antropologia urbanes per resituar allò suposadament
banal i trivial (les converses informals suposadament intrascendents, les bromes, els acudits...) que es dóna als espais urbans (i per tant al ciberespai com a "espai social practicat (...) rabiosamente inquieto, excepcionalmente efímero, radicalmente urbano"), atorgant-li un estatus fonamental en el procés etnogràfic malgrat que després tingui poc ressò en els treballs antropològics resultants. D'aquesta manera, "la etnografía virtual o la etnografía que trabaja en ciber-espacios necesita poner énfasis en la observación detallada sobre lo minúsculo y aparentemente irrelevante. Porque lo cibersocial tiene un altísimo componente de banalidad, trivialidad, cotidianidad, que hace que sus manifestaciones sean pequeñas y efímeras, pero, paradójicamente, irreemplazables e imprescindibles para que se produzca sociedad". Això duu l'autor a proclamar la importància d'una "etnografía virtual de lo banal".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada