La definició canònica de "comunitat virtual" fou l'esgrimida per Rheingold:
"conjunts socials que sorgeixen de la Xarxa quan una quantitat suficient de gent porta a terme discussions públiques durant un temps suficient, amb prou sentiments humans per a formar xarxes de relacions personals a l'espai cibernètic" (H. Rheingold, 1996: 32).
Segons això, les comunitats virtuals es defineixen a partir dels llocs (la xarxa, el ciberespai), els seus habitants (cibernautes) i les activitats que hi duen a terme.
La majoria de discussions posteriors del concepte prenen com a punt de partida aquesta cita, ja sigui per revisar-la, per confirmar-la o per posar-la en entredit.
I Congrés online - Observatori per a la Cibersocietat. ANYÓ SAYOL (2002):
"Les comunitats virtuals com a grups socials d'interacció mediada per les tecnologies de la informació i la comunicació que tenen lloc a un espai intangible, l'espai d'Internet, que anomenem ciberespai. Aquesta mediació, lluny de ser un aspecte purament tècnic, fa possibles característiques distintives de les comunitats virtuals."
Aquesta definició reposa en dos pilars: les relacions socials, mediades per les TIC, que passarien a ser denominades relacions socials interactives; l'espai virtual, que pot ser qualificat d'intangible. El corpus teòric de l'antropologia i la sociologia urbanes apareix com a prou idoni per acostar-nos a l'anàlisi d'aquest nou fenomen. Segons ANYÓ SAYOL (2002), l'espai virtual, igual que l'urbà, es caracteritzaria per ser: intangible, descentralitzat, desterritorialitzat, un no-lloc, per ser un quelcom estructurant-se, un practicat o "navegat", un trànsit. Les relacions socials urbanes i les virtuals (o interactives) compartirien el seu caràcter de: fictícies, transitòries, inestables, efímeres, simulades, i creadores d'identitats múltiples, flexibles i en contínua reconstrucció.
En una línia similar però més elaborada teòricament, RUIZ TORRES (2004) apunta que les comunitats virtuals, a diferència de les no virtuals, es caracteritzarien per ser: desterritorialitzades, on els llocs físics que ocupen els individus no són determinants, ni com a punts de partida per a la constitució d'una comunitat ni com a referents d'interaccions socials nomàdiques i amb poca inèrcia; irrepresentables (en un mapa); i acollidores de noves formes de comunicació i relació entre subjectes anòmins i amb identitats múltiples. Però ell va més enllà, subratllant la necessitat de "volver a territorializarlo [el ciberespai] aunque sea a efectos metodológicos". De manera que el ciberespai es pot conceptualitzar com un lloc, com un "territorio semantizable, un espacio donde procesos metafóricos y metonímicos lo convierten en un lugar repleto de rincones prohibidos, personajes míticos y rituales de exorcismo".
GÓMEZ ENCINAS (2002) qüestiona el caracter descentralitzat i democràtic de l'espai virtual (ciberespai), afirmant que: "el ciberespacio, presentado en teoría como un lugar anárquico, incontrolado y libre, es en realidad un espacio estructurado y estructurante, un lugar de conflicto y de desigualdad. Ese espacio no se rige por criterios democráticos, sino por mecanismos análogos al clientelismo político y el patronazgo". En aquest sentit, en el ciberespai i concretament en les comunitats virtuals (online) es reproduïrien les desigualtats socials i polítiques de l'espai social ordinari (offline). Així doncs, introdueix les variables "poder" (o "relacions de poder") i "conflicte" en l'estudi de les comunitats virtuals.
SÁNCHEZ DE SERDIO MARTÍN (2002) discuteix el suposat caràcter absolutament desterrritorialitzat dels espais virtuals, exemplificant-ho amb algunes comunitats virtuals (on-line) que mantenen vincles i connexions amb les seves homòlogues reals (off-line). També subratlla la necessitat de reflexionar sobre la mateixa existència de comunitats en el ciberespai, que habitualment els anàlisis prenen com un a priori.
II Congrés online - Observatori per a la Cibersocietat. CARRETERO PASÍN (2004), torna a insistir en la desvinculació de les comunitats virtuals en relació a l'espai físic. Ell fa èmfasi en el fet que aquestes comunitats es funden en formes de sociabilitat a distància i que "el dominio de lo inmaterial, el imaginario colectivo, que no unos determinados condicionantes sociales propiamente materiales o infraestructurales, es lo que permite gestar y reforzar la identidad comunitaria, es lo que favorece la fundación de una frontera fundamentalmente simbólica encaminada a establecer una distinción y delimitación de una comunidad con respecto a otras". D'aquesta manera, les comunitats virtuals demostren com "el vínculo comunitario se sostiene con independencia de unas relaciones face to face". En aquest sentit, el vincle comunitari, el sentiment de comunitat per al qual s'havia vacticinat una sort dubtosa (o si més no relegada) enfront a la modernitat [Durkheim, Tonnies...], troba en el ciberespai un context idoni on realitzar-se.
AGUILEA VALPUESTA (2004) apunta que "las estrategias de pertenencia a la comunidad virtual (un “nosotros”, un “estar juntos”) ya no se fundan sobre los tradicionales lazos familiares, territoriales o profesionales, sino más bien sobre los proyectos comunes, la cooperación mutua y los intereses compartidos". A més a més, apropa més aquestes noves comunitats a les "comunitats imaginades" d'Anderson, en les quals els mitjans de comunicació són claus per "superar la dicotomía virtualidad / presencia en la constitución identitaria de grupos humanos (o de individuos) que no han estado en contacto directo". Però apunta que en alguns casos, com és el cas de les comunitats diaspòriques, la comunitat es constitueix fora de l'àmbit virtual i està vinculada a una comunitat d'origen territorialitzada, encara que troba en el ciberespai un mitjà on reforçar la construcció, la imaginació d'aquesta comunitat diaspòrica.
III Congrés online - Observatori per a la Cibersocietat. MORA CASTAÑEDA (2006) introdueix el factor "conflicte" i contraposa els plantejaments majoritaris, que l'identifiquen com un "hecho negativo que se debe prevenir o evitar, en aras de lograr el mantenimiento de la comunidad virtual", amb una tendència oposada que concebria el conflicte com a inherent a les comunitats virtuals i, fins i tot, com a element constitutiu d'aquestes.
"conjunts socials que sorgeixen de la Xarxa quan una quantitat suficient de gent porta a terme discussions públiques durant un temps suficient, amb prou sentiments humans per a formar xarxes de relacions personals a l'espai cibernètic" (H. Rheingold, 1996: 32).
Segons això, les comunitats virtuals es defineixen a partir dels llocs (la xarxa, el ciberespai), els seus habitants (cibernautes) i les activitats que hi duen a terme.
La majoria de discussions posteriors del concepte prenen com a punt de partida aquesta cita, ja sigui per revisar-la, per confirmar-la o per posar-la en entredit.
I Congrés online - Observatori per a la Cibersocietat. ANYÓ SAYOL (2002):
"Les comunitats virtuals com a grups socials d'interacció mediada per les tecnologies de la informació i la comunicació que tenen lloc a un espai intangible, l'espai d'Internet, que anomenem ciberespai. Aquesta mediació, lluny de ser un aspecte purament tècnic, fa possibles característiques distintives de les comunitats virtuals."
Aquesta definició reposa en dos pilars: les relacions socials, mediades per les TIC, que passarien a ser denominades relacions socials interactives; l'espai virtual, que pot ser qualificat d'intangible. El corpus teòric de l'antropologia i la sociologia urbanes apareix com a prou idoni per acostar-nos a l'anàlisi d'aquest nou fenomen. Segons ANYÓ SAYOL (2002), l'espai virtual, igual que l'urbà, es caracteritzaria per ser: intangible, descentralitzat, desterritorialitzat, un no-lloc, per ser un quelcom estructurant-se, un practicat o "navegat", un trànsit. Les relacions socials urbanes i les virtuals (o interactives) compartirien el seu caràcter de: fictícies, transitòries, inestables, efímeres, simulades, i creadores d'identitats múltiples, flexibles i en contínua reconstrucció.
En una línia similar però més elaborada teòricament, RUIZ TORRES (2004) apunta que les comunitats virtuals, a diferència de les no virtuals, es caracteritzarien per ser: desterritorialitzades, on els llocs físics que ocupen els individus no són determinants, ni com a punts de partida per a la constitució d'una comunitat ni com a referents d'interaccions socials nomàdiques i amb poca inèrcia; irrepresentables (en un mapa); i acollidores de noves formes de comunicació i relació entre subjectes anòmins i amb identitats múltiples. Però ell va més enllà, subratllant la necessitat de "volver a territorializarlo [el ciberespai] aunque sea a efectos metodológicos". De manera que el ciberespai es pot conceptualitzar com un lloc, com un "territorio semantizable, un espacio donde procesos metafóricos y metonímicos lo convierten en un lugar repleto de rincones prohibidos, personajes míticos y rituales de exorcismo".
GÓMEZ ENCINAS (2002) qüestiona el caracter descentralitzat i democràtic de l'espai virtual (ciberespai), afirmant que: "el ciberespacio, presentado en teoría como un lugar anárquico, incontrolado y libre, es en realidad un espacio estructurado y estructurante, un lugar de conflicto y de desigualdad. Ese espacio no se rige por criterios democráticos, sino por mecanismos análogos al clientelismo político y el patronazgo". En aquest sentit, en el ciberespai i concretament en les comunitats virtuals (online) es reproduïrien les desigualtats socials i polítiques de l'espai social ordinari (offline). Així doncs, introdueix les variables "poder" (o "relacions de poder") i "conflicte" en l'estudi de les comunitats virtuals.
SÁNCHEZ DE SERDIO MARTÍN (2002) discuteix el suposat caràcter absolutament desterrritorialitzat dels espais virtuals, exemplificant-ho amb algunes comunitats virtuals (on-line) que mantenen vincles i connexions amb les seves homòlogues reals (off-line). També subratlla la necessitat de reflexionar sobre la mateixa existència de comunitats en el ciberespai, que habitualment els anàlisis prenen com un a priori.
II Congrés online - Observatori per a la Cibersocietat. CARRETERO PASÍN (2004), torna a insistir en la desvinculació de les comunitats virtuals en relació a l'espai físic. Ell fa èmfasi en el fet que aquestes comunitats es funden en formes de sociabilitat a distància i que "el dominio de lo inmaterial, el imaginario colectivo, que no unos determinados condicionantes sociales propiamente materiales o infraestructurales, es lo que permite gestar y reforzar la identidad comunitaria, es lo que favorece la fundación de una frontera fundamentalmente simbólica encaminada a establecer una distinción y delimitación de una comunidad con respecto a otras". D'aquesta manera, les comunitats virtuals demostren com "el vínculo comunitario se sostiene con independencia de unas relaciones face to face". En aquest sentit, el vincle comunitari, el sentiment de comunitat per al qual s'havia vacticinat una sort dubtosa (o si més no relegada) enfront a la modernitat [Durkheim, Tonnies...], troba en el ciberespai un context idoni on realitzar-se.
AGUILEA VALPUESTA (2004) apunta que "las estrategias de pertenencia a la comunidad virtual (un “nosotros”, un “estar juntos”) ya no se fundan sobre los tradicionales lazos familiares, territoriales o profesionales, sino más bien sobre los proyectos comunes, la cooperación mutua y los intereses compartidos". A més a més, apropa més aquestes noves comunitats a les "comunitats imaginades" d'Anderson, en les quals els mitjans de comunicació són claus per "superar la dicotomía virtualidad / presencia en la constitución identitaria de grupos humanos (o de individuos) que no han estado en contacto directo". Però apunta que en alguns casos, com és el cas de les comunitats diaspòriques, la comunitat es constitueix fora de l'àmbit virtual i està vinculada a una comunitat d'origen territorialitzada, encara que troba en el ciberespai un mitjà on reforçar la construcció, la imaginació d'aquesta comunitat diaspòrica.
III Congrés online - Observatori per a la Cibersocietat. MORA CASTAÑEDA (2006) introdueix el factor "conflicte" i contraposa els plantejaments majoritaris, que l'identifiquen com un "hecho negativo que se debe prevenir o evitar, en aras de lograr el mantenimiento de la comunidad virtual", amb una tendència oposada que concebria el conflicte com a inherent a les comunitats virtuals i, fins i tot, com a element constitutiu d'aquestes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada