dimecres, 9 de maig del 2007

Arrel de la presentació de "Claves de la alfabetización mediatica"

La presentació que ha fet avui en Rafael Casado m'ha suscitat unes breus reflexions.

El discurs de CASADO feia èmfasi en la responsabilitat que tenen les administracions a l'hora d'impulsar polítiques i iniciatives relacionades amb l'alfabetització digital. Al meu entendre, aquesta és una apelació molt en boga en un model d'Estat del benestar en progressiu desmantellament des dels anys 80. (Mal)acostumats a l'assistencialisme i, fins a cert punt, paternalisme estatal, hom té tendència a invocar aquest suposat deure que té l'estat de resoldre determinades facetes de la nostra vida a les quals ens veiem incapaços (o potser mandrosos) d'arribar.
La meva crítica pot semblar descarnadament neoliberal, però és que en aquest punt liberalisme i llibertarisme no disten tant com hom podria pensar (o fins i tot desitjar). En qualsevol cas, vull plantejar que potser cal aparcar aquest discurs que reclama el retorn a un cert paternalisme estatal i abocar-nos a la possibilitat o l'existència efectiva d'iniciatives de base, no tutelades per les administracions, que puguin treballar o ja treballin en la direcció que apuntava CASADO d'una alfabetització digital crítica i transformadora. Potser els telecentres siguin en alguna mesura plasmacions de tal possibilitat d'autoorganització social. La setmana que ve podrem veure si això és així, però de totes maneres posaria la mà al foc afirmant l'existència d'iniciatives i experiències de base, autogestionades pels propis usuaris o veïns.
De fet, el que sense cap mena de dubte ja té lloc és l'apropiació social de les noves tecnologies de les quals parla CASADO. La dissociació entre, d'una banda, l'accés i l'adquisició d'habilitats per a l'ús de les TIC, sobretot entre sectors joves, i de l'altra, l'educació en la capacitat d'usar-les de forma crítica, fa que les TIC (els aparells) hagin arribat abans que no pas l'alfabetització digital, de manera que la gent ha començat a usar-les i per tant a generar creativament significats, interpretacions i pràctiques. Potser això no s'ha plasmat en iniciatives autogestionàries, però sí que és prova d'una certa apropiació social de les noves tecnologies amb un potencial emancipador i subversiu no gens menyspreable.